Dos cuentos para reflexionar...

Ciaoooo a tuttiii!!💜

Avui us venim a presntar dos contes que em cregut molt interesants per a la vostra reflexió!!

Comencem amb "El almohadón de plumas", del gran Oracio Quiroga!

En aquest conte hi ha quatre personatges que són Alicia, Jordán, la criada i el metge; Horaci Quiroga narra la vida particular d'una parella formada per Alicia i Jordán, jovençans. Tots dos són molt diferents i la vida matrimonial no és com s'esperava. Un dia Alicia comença a desenvolupar una malaltia que es va agreujant fins al punt que no pot caminar i ha de romandre en el llit. El metge intenta guarir-la però li resulta impossible perquè ni tan sols sap el que té, ja que és la primera vegada que s'enfronta a tal malaltia. Després d'alguns dies d'agonia, Alicia mor. La sirvienta mentre desfeia el llit de la difunta troba taques de sang en el almohadón, flama a Jordán i junts descobreixen que hi havia un animal ocult en el almohadón de plomes i que aquest va ser el responsable de la mort d'Alicia ja que durant la nit li xuclava la sang.

El particular d'aquest conte, és que tota la història es passa en un mateix lloc que és la casa de la parella, això permet donar encara la impressió d'estrany, accentua el fet que Alicia i Jordán formen una parella particular ja que ella no surt de casa, passa els seus dies esperant al seu marit.

D'altra banda trobem un altre impactant conte anoment "El cuervo" de Edgar Adam Poe:

El corb segueix a un narrador sense nom, que al principi està assegut llegint «un rar infolio d'oblidats cronicones», amb la intenció d'oblidar la pèrdua de la seva estimada Leonora. Un «tust en la porta de la seva habitació» no revela gens, però incita a l'ànima a «encendre's». Se sent un tust similar, lleugerament més fort, aquesta vegada en la finestra. Quan el jove va a investigar, un corb entra a la seva habitació. Sense parar esment a l'home, el corb es posa sobre un bust de Pal·las. Divertit pel comportament de l'au, còmic i seriós alhora, l'home li pregunta el seu nom. L'única resposta del corb és: «Mai més».​ El narrador es mostra sorprès davant la capacitat de l'au per parlar, si ben no diu una altra cosa. Suposa que el corb va aprendre a dir «mai més» d'algun «amo infeliç», i que és l'única cosa que sap dir.6​ El narrador comenta que el seu «amic» el corb aviat s'anirà volant de la seva vida, així com «altres amics s'han anat volant abans»​ juntament amb les seves esperances. Com contestant-li, el corb torna a dir: «mai més».​ El narrador es convenç que aquesta única paraula, Nevermore, «mai més», possiblement adquirida d'un vell amo amb mala sort, és l'única cosa que pot dir.​Així i tot, el narrador col·loca la seva cadira just enfront del corb, determinat a saber més sobre ell. Es queda pensant per un moment, sense dir gens, però la seva ment ho porta de nou a la seva perduda Leonor. Pensa que el corb és una criatura demoníaca i li ordena que es vagi, no obstant això aquest no es va i es queda allí per sempre, deixant al narrador amb profunda solitud i tristesa, sabent que "mai més" sortirà de l'ombra de la solitud.

Esperem que els llegiu, i deixeu-nos que us ha semblat als comentaris!!❤❤❤❤